La geografia estudia la relació entre les societats humanes i el medi, localitza els fenòmens que es produeixen com a fruit d'aquesta relació i,finalment, identifica les diferents regions que resulten d'aquests fenòmens,així com els
fluxos i nodes que les articulen. Des d'aquesta concepció, l'espai esdevé, no un
simple escenari de les activitats humanes, sinó part constitutiva de la pròpia
societat.
Currículum Batxillerat – Decret 142/2008 - DOGC núm. 5183. Depratament d'Ensenyament
Aquest curs com el anterior, mantindrem aquest bloc amb el propòsit d'estar assabentats de les principals notícies que es van produint al món gràcies al treball cooperatiu de tots els companys de la classe. Però abans de començar i a manera de presentació, una breu introducció per a saber com presenta i quins objectius vol el Departament d'Ensenyament que es treballin a aquesta àrea curricular de 2n. de Batxillerat. Per finalitzar els criteris d'avaluació que utilitzarem aquest curs.
La geografia utilitza els conceptes d’espai, paisatge i territori com a expressions tant materials com conceptuals de la realitat dels llocs i les regions: d’aquí la importància d’estudiar-los i analitzar-los. Les formes que adopta el territori reflecteixen, de manera integrada i integradora, el present i el passat, els factors naturals i els socials, les xarxes i els nodes, les permanències i els dinamismes, les relacions i les barreres. El territori té una dimensió tant subjectiva com objectiva perquè és susceptible de ser analitzat amb dades empíriques quantitatives i qualitatives i, alhora, perquè el tractament d’aquestes mateixes dades i el seu conjunt admeten ordenacions i interpretacions diverses.
La geografia contribueix decisivament a oferir pautes de comprensió i interpretació del que succeeix al planeta i del que passa en el nostre entorn més immediat. La geografia, doncs, proposa formes d’ explicació i d’implicació sobre quin és i quin pot ser el nostre paper i el nostre lloc en aquest món i en la comunitat de pertinença. La geografia és capaç de plantejar propostes alternatives de consciència cívica, de justícia social, de re-equilibri mediambiental, d’identitat cultural i de solidaritat planetària. En aquest sentit, la geografia pot contribuir a fomentar actituds tolerants, solidàries, participatives i sostenibles, i a rebutjar visions reduccionistes i discriminatòries, tant a nivell de l’espai local com de l’espai global.
Avui dia els llocs i les regions ja no es poden considerar com a realitats singulars i úniques i no es poden estudiar de forma aïllada: la globalització i el cosmopolitisme que caracteritzen la societat actual fa que calgui un joc recorrent de combinació de múltiples escales per comprendre i per interpretar la complexa combinació dels factors geogràfics. Per aquesta raó, el currículum de geografia regional que presentem fa intervenir necessàriament diverses escales geogràfiques segons convingui per a la comprensió i possible interpretació de cada temàtica. Catalunya i Espanya estan integrades en un món cada cop més globalitzat i nombroses decisions polítiques i econòmiques, financeres, socials i culturals es prenen a nivell supranacional, sovint en el marc de la Unió Europea de la que l’estat espanyol n’és membre, o en d’altres escales superiors. L’espai proper es veu, doncs, cada cop més influït per l’actuació de factors externs. A la vegada, àmbits que fins fa poc ens eren llunyans i força desconeguts, ara ens són propers gràcies a les noves tecnologies de la informació i la comunicació i als processos migratoris que configuren unes societats –les nostres- cada cop més complexes i plurals. La identificació i apreciació de la pertinença a les comunitats i grups socials de referència no és incompatible amb una noció de ciutadania global.
Entesa així, la geografia esdevé una ciència socialment útil perquè constitueix un instrument d’anàlisi de l’espai creat i ordenat per les comunitats socials. En aquest sentit, caldrà incorporar també l’enfocament de determinades problemàtiques, com el món del treball, els moviments de població o els espais urbans, entre d’altres, des de la perspectiva de gènere, per tal de visualitzar de manera quantitativa però també qualitativa les problemàtiques que atenyen les dones, com a éssers individuals i com a col•lectiu, per tal de contribuir a una redefinició dels rols de gènere en el marc d’una relació entre iguals.
La geografia del batxillerat s'enfoca des de la perspectiva d'una geografia regional de Catalunya i Espanya dins Europa i el món. S'entén que els estats o regions polítiques i administratives es construeixen socialment mitjançant unes institucions, uns sistemes socioeconòmics, unes polítiques, una representació i un sentit de pertinència, tot això mediatitzat per l'espai particular en què aquestes relacions es desenvolupen. Els llocs i les regions són la raó d'estudi de la geografia, ja que és en aquests àmbits on es pot explicar i entendre la interdependència entre tots els fenòmens que actuen sobre l'espai. Les regions polítiques i administratives com l'Estat espanyol sovint presenten gran varietat de paisatges i integren diversos pobles o nacions amb trets comuns i trets distintius que cal conèixer des d'aproximacions obertes i superant prejudicis i estereotips.
OBJECTIUS
La matèria de geografia del batxillerat té com a finalitat el desenvolupament de les capacitats següents:
1. Entendre l’espai geogràfic espanyol i català com a espais dinàmics, resultat de la combinació de processos socials, econòmics, tecnològics i culturals que han actuat en un determinat marc territorial i temporal.
2. Conèixer i valorar la posició de Catalunya i Espanya en un món globalitzat i interrelacionat, en el que es donen alhora processos d’uniformització dels sistemes econòmics i de desigualtat socioeconòmica.
3. Comprendre i valorar les relacions que existeixen entre els territoris que integren l’estat espanyol i la Unió Europea i desenvolupar actituds de coneixement, apreciació i cooperació, superant estereotips i prejudicis.
4. Considerar la posició de Catalunya en el conjunt de l’estat espanyol, així com el seu paper en la Unió Europea i en el sistema món.
5. Identificar i explicar les característiques dels diferents paisatges existents a Catalunya i Espanya i relacionar-los amb els europeus i mundials.
6. Analitzar les activitats productives, el seu procés de canvi i els seus impactes socials, territorials i mediambientals, reconeixent que els agents humans són actualment els factors primordials en la configuració dels espais de producció.
7. Identificar els trets essencials de la distribució, dinàmica i estructura de la població, incorporant si escau la visió de gènere, i la seva influència en la configuració dels processos que defineixen l’espai.
8. Adquirir una consciència crítica en relació als límits del creixement i l’esgotament dels recursos i a les desigualtats socioeconòmiques. Conèixer l’abast de les polítiques socials i de preservació del patrimoni natural i cultural i valorar les decisions que afecten a la gestió dels recursos i a l’ordenació del territori.
9. Identificar i comprendre els elements bàsics de l’organització del territori, utilitzant conceptes i destreses específicament geogràfiques, aplicats a la comprensió de l’organització político-territorial de les diferents administracions, distingint la diversitat de competències territorials.
10. Manifestar disposició per participar activament en l’ordenació del territori, en la conservació del patrimoni paisatgístic i en un repartiment just dels recursos a escala mundial.
CONTINGUTS
Continguts comuns a tots els blocs
• Obtenció, selecció i ús d'informacions de contingut geogràfic procedents de fonts diverses (cartogràfiques, estadístiques, textos, imatges, treball de camp, tecnologies de la informació i la comunicació) per tal de localitzar i interpretar els fenòmens territorials i les seves interrelacions.
• Realització de treballs d'indagació geogràfica, individuals o en grup, que comportin la interpretació de dades i la verificació de les hipòtesis formulades. Comunicació dels resultats d'una recerca per mitjans convencionals i a través de les tecnologies de la informació, emprant la terminologia específica en la descripció, explicació i valoració dels fenòmens estudiats.
• Identificació de les causes i les conseqüències dels fenòmens estudiats, així com la seva distribució espacial i la simultaneïtat de factors implicats en determinats processos.
• Lectura, interpretació i comparació de diferents documents cartogràfics (plànols i mapes de diferent natura, imatges, croquis) a diferents escales. Anàlisi de fenòmens globals a escales regionals i locals.
• Presa de consciència del caràcter exhaurible dels recursos i de la necessitat d'una producció respectuosa amb el medi ambient i d'unes pautes de comportament individual i col•lectiu responsable. Apreciació de la diversitat de paisatges i de la necessitat de la seva gestió i preservació.
Catalunya i Espanya a Europa i al món
. Identificació de les transformacions i desequilibris d'un món globalitzat, divers, desigual i en canvi constant, reconeixent els centres de poder i localitzant les grans àrees socioeconòmiques i geopolítiques. Anàlisi i reflexió crítica dels processos i factors d'ordre i desordre mundial, distingint les seves causes i conseqüències. Valoració de les intervencions de les institucions internacionals en la presa de decisions polítiques, econòmiques i socials.
• Anàlisi de la posició de la Unió Europea en el món a partir de l'anàlisi i interpretació dels indicadors demogràfics, econòmics, financers, socials i culturals. Identificació de les fortaleses i problemes en el procés de la construcció de la Unió Europea.
• Anàlisi de la posició d'Espanya dins la Unió Europea i el món. Anàlisi dels elements bàsics de l'organització territorial de l'Estat espanyol. Distinció i valoració de la diversitat de competències territorials de les administracions.
• Caracterització de Catalunya com a comunitat autònoma i com a nació. Reconeixement de la cultura i la identitat com a factors decisius per entendre la realitat i l'evolució de Catalunya, valorant les diverses expressions culturals del territori com a patrimoni de la humanitat.
• Anàlisi dels intercanvis i fluxos entre Catalunya i Espanya, la Unió Europea i la resta del món. Identificació del paper i posició de Catalunya dins l'espai econòmic europeu i l'Europa de les regions.
Medi ambient i paisatges
• Anàlisi dels elements físics i de l'acció antròpica en la configuració dels paisatges de la península Ibèrica: problemes ecològics i riscos naturals. Caracterització dels grans conjunts naturals de Catalunya i Espanya dins l'àmbit mediterrani.
• Identificació dels principals recursos hídrics, primeres matèries i recursos energètics. Definició de recurs natural des d'una perspectiva social, considerant les variables d'ús, abús i escassetat. Concepte de sostenibilitat.
• Localització, identificació de problemàtiques i condicionants dels paisatges catalans i espanyols, analitzant de manera específica en el cas català la problemàtica de les àrees de muntanya i del litoral. Coneixement i valoració de les polítiques de protecció, conservació i millora ambiental de les diferents administracions.
• Identificació del paper dels factors naturals, socioeconòmics, tècnics, polítics i culturals en la configuració, dinàmica i transformació dels espais geogràfics.
Territori i activitats econòmiques
• Anàlisi de l'índex de desenvolupament humà a l'Estat espanyol i a les comunitats autònomes. Localització i valoració de les especificitats i els desequilibris territorials entre comunitats. Anàlisi de l'índex de desenvolupament humà a Catalunya, localitzant les variacions per mitjà de l'estudi de casos a escala local.
• Caracterització dels canvis i permanències en el espai rural català i espanyol. Anàlisi de la dimensió social, econòmica, ambiental i cultural dels paisatges rurals. Valoració de la industrialització de l'agricultura, la ramaderia i la pesca en el marc de la Unió Europea i el món.
• Anàlisi del creixent protagonisme dels serveis i de la seva heterogeneïtat. Valoració de la dimensió i impacte social, econòmic i ambiental del sector dels transports i comunicacions en la producció i el consum. Anàlisi del paper econòmic i la incidència mediambiental dels espais turístics. Valoració dels serveis socials i les polítiques referides a l'educació i la sanitat.
• Caracterització del teixit industrial català i espanyol: singularitats, nuclis i eixos. Apreciació dels canvis en el model de desenvolupament industrial pel que fa a les dimensions socials, econòmiques, ambientals i culturals que se'n deriven. Identificació de les tendències i problemàtiques de la indústria catalana i espanyola en el marc de la Unió Europea i del món: processos de reestructuració productiva i deslocalització a escala global.
• Aplicació de conceptes bàsics d'economia a l'anàlisi del funcionament del món del treball, tot identificant i valorant l'impacte dels processos de globalització i deslocalització en les relacions socials i personals a l'entorn i establint relacions amb altres escales, per mitjà de l'estudi de casos reals o simulats. Identificació del paper de les dones en les estructures laborals.
La població i el sistema urbà: dinàmica, diversitat i desigualtat
• Anàlisi de la distribució, estructura i dinàmica natural de la població: el creixement vegetatiu, el saldo migratori i el procés d'envelliment. Identificació i valoració dels canvis i permanències en relació amb els models de fecunditat i familiars. Coneixement d'algunes polítiques demogràfiques a escala europea.
• Identificació dels impactes econòmics i culturals dels fluxos migratoris, de les seves variables espacials i dels reptes de futur. Coneixement de les polítiques migratòries a Catalunya, Espanya i la Unió Europea. Valoració de la diversitat cultural de l'entorn, assumint els valors democràtics de la convivència i el respecte.
• Anàlisi del fet urbà: infraestructures, espais públics i privats i relacions socials. Identificació dels factors d'exclusió social, els desequilibris i les desigualtats internes i la seva localització espacial. Localització de les principals xarxes urbanes i infraestructures de comunicació i valoració dels límits del seu creixement.
• Caracterització del nucli urbà com a espai de producció i de consum: de l'especialització funcional de la ciutat central a la urbanització difusa. Valoració dels models residencials suburbà i rururbà i del seu impacte territorial i social. Anàlisi del nucli urbà com a espai de relació social i reconeixement de les formes de participació ciutadana en la planificació i gestió de la pròpia localitat.
• Descripció de l'organització politicoadministrativa de Catalunya i de les seves relacions amb altres administracions territorials. Identificació del paper de la planificació territorial en la correcció de desequilibris territorials.
INSTRUMENTS D'AVALUACIÓ
Es faran dues proves per cada avaluació, la nota mitjana de les quals serà el 80% de la nota del trimestre. Solament es podrà fer mitjana si la nota dels exàmens és 3 o superior. El 15% de la nota del crèdit sortirà dels exercicis i la feina a casa i a classe. El 5% restant sortirà de l’observació de l’actitud i comportament a classe. Cada avaluació l'aprovat vindrà marcat per la nota de 5. La nota final del curs serà la mitjana de les tres mitjanes dels tres crèdits.
Bon treball i bona sort!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada